No puc deixar de pensar en allò que una volta em vas dir. Una gran part de la meua existència s'ha dedicat a trobar-li sentit a aquest interrogant. Encara recorde aquells temps, es podria dir que van ser els millors de la meua curta vida. On res era tot i viceversa.
En el meu cap hi havien infinitat de pensaments, somnis i emocions que pot ser mai vaig acomplir.
Després d'acò, després d'haver sentit per fi totes aquestes experiències, només et puc dir que ha valgut la pena i que potser fa més de trenta anys que no sé res de tu.
Probablement, ja només siga un petit record al teu subconscient.
No sé... tenia la necesitat de fer una cridada al vent per a que em tornes a recordar, com aquella persona que vaig ser, i que pot ser, prompte se'n anirà.
0 comentarios:
Publicar un comentario