Tranquil, no plores, perfavor no vull veure't així. Me'n vaig, però no per sempre. Mai oblidaré tots aquells moments que hem compartit, deixa'm la teua marca, per a que no m'oblide de tu. Vine, dona'm la mà, dibuixa una línia al meu rostre, així, cada volta que em mire a l'espill, sabré que tinc que continuar recte, i que tu estaràs ahí per mostrar-me el camí.

Et recordaré sempre, als meus somnis.

1 comentarios:

Soamnesico dijo...

xiqueetaaa! que t'ha passat que estas aixina amb algun xoto? jajajaja enamoràààà!!
un bes cris :D

Publicar un comentario